Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

joan ganhaire - Page 3

  • « Concertò per pissarata », de Joan Ganhaire episode 2

    SDC14873.JPGAujourd'hui, épisode suivant de la nouvelle de Joan Ganhaire où nous rencontrons le commissaire Gaetan Caüsac daus ombradors, survivant d'une maladie grave qui l'a laissé handicapé mais qui conserve intactes son originalité et sa perspicacité. Denis Gilabert

    « E Francesco que aima nonmàs lo tangò e lo passo-doble s’era vut foitat per totjorn dins la tropelada daus inhorents e daus vulgars. Quo era ‘chabat. La pòrta se landet e Mestre Pradier culet de dos pas. Fau ben dire que lo prumier còp que d’escotar lo concertò vesetz Gaëtan Caüsac, quò vos fot ‘na chucada. E enquera mai quante eu ven nonmas d’escotar lo concertò per pianò de Scriabin. Sa lonja siloeta magra dins son eternau manteu negre, sos piaus esborrissats, sos grands braç enquera vironejants de sa furor orquestrala, sos uelhs avugles que ne’n vesetz nonmas lo blanc e que obluda la majer part dau temps de clachar de sas clucas negras, i’ a de que far fugir los mai crasnes. Mossur lo Comte, e òc, en mai de quò es comte…se trompet pas de direccion e son det guinhaire se plantet dins lo parpalh dau notari que finalament aviá pas pro culat, anetz, nos i vam, e se desviret vers ‘nautra pòrta tan bela, tan esculptada e tan mau cerada que l’autra, que las autras, vau mielhs dire, Julian, a beure ! Lo comandament era pas necessari. Io era desjà partit querre las tres quatre botelhas d’aiga que anava estuflar dins l’ora a venir e si l’autre notari aviá cregut que anava aver drech a quauque refreschissament, se trombava bra’ment que Mossur lo Comte es pas daus mai convidós. Mas sos quatre litres, los li fau quatre o cinc còps per jorn que, dempuei son operacion, es totjorn assedrat e que eu fai nonmas beure e pissar. Per los uelhs, quo es parier, quo es sa malaudia que ne’n es l’encausa, quo es quitament entau que se son aperceguts que i aviá quauquaren que anava pas. Pareis que i vesiá nonmas sus lo costat o au mitan, sabe pas, l’an passat a l’escaner e li an trobat quela tumor d’una glanda jos lo cerveu que si se la fasiá pas dautar quò auriá pogut lo far venir babòia, mai que l’operacion a pas tròp bien reüssit e que a qua’iment perdut la vuda, l’odorat, lo gost.E quo es aprep que a començat d’aver tot lo temps freg, de tombar sos piaus, de uflar d’un pauc pertot, a era brave lo comissari Caüsac, lo fier comissari Caüsac, la terror daus arcandiers, daus raubaires... » ( De segre)

  • « Concertò per pissarata », nouvelle de Joan Ganhaire

    joan ganhaire,concertò per pissarata,paraulas de novelumConcerto pour chauve-souris, c'est le titre du dernier policier du spécialiste occitan du genre qui paraît par épisodes dans la revue « Paraulas de Novelum ». Cette fois, nous suivons l'équipe du Comte Gaëtan Caüsac daus Ombradors, commissaire de police de son état, mélomane et sorte de cousin un peu déjanté du commissaire Darnaudguilhem, dans des aventures qui vont le conduire jusqu'à d'anciennes carrières pas loin de Maraval. Quò comença entau...

    « Era ben a l’ora, lo notari. Io era surtit sur lo balet quante aviá auvit brundir un motor a la grilha dau parc. Maugrat la comassa que m’aviá copat l’alen, m’era tornat engulhar la chamisa, que fau marcar bien quante un reçaup dau monde. Desjà que aviá nonmas los cortissons… Mestre Pradier surtet de sa veitura e demoret badant coma un lusert. Deviá aver la climatisacion dins sa Citroën e dins son viatge dempuei Maraval aviá obludat los 34 degrats qu’aviá indicat la meteò e que eran ben au rendetz-vos emb benleu dos o tres de mai. Gafet sa saqueta sus lo sieti arreir e trainet pas tròp per escambalar los degrats ente auriam segur pogut far cueire dau uòus. Lo faguí entrar dins la sorniera e la freschor dau all. S’i foitet coma un que se vai nejar sus la balisa sauvadoira. Creguí un moment que anava dire “filh de vessa , quala comassa”, mas un notari quò parla pas entau, e se contentet d’un cortès “a ! Fai bon qui dedins…Mossur Caüsac es aqui ?” Li montri dau det una de las tres belas pòrtas esculptadas que druben dins lo all. “Òc, es coma M. Scriabin…” Mestre Pradier faguet “a ? e ne’n a per longtemps ?” Un pitit moment li dissi. Tras la lorda pòrta, auviá las ersas sonoras que montavan, acompanhadas per un pianò de mai en mai violent, jurcinc’a quela demia seconda de silenci seguida de quel acòrd sublime que quitament io, pertant pas musicaire per dos sòus, me laissava frijolant. Lo podiá veire lo Caüsac, los punhs barrats, la testa esversada, los uelhs barrats, per çò que li serven sos uelhs, fasent mina de menar l’orquestre, cresent un moment èsser lo creator de quelas portadas genialas. E Polenc, e Gershwin… Me’n aviá fait veire e auvir, emb sa musica…»

    La seguida de legir leu sur aqueu blògue

    Denis Gilabert

  • "V'autres que m'avetz tuada": lo noveu roman policier de Joan Ganhaire

    SDC14870.JPGUn mois après la sortie de « Los braves jorns de Perdilhota » et dans un genre littéraire différent, Joan Ganhaire nous propose son nouveau roman policier en occitan «  V'autres que m'avetz tuada »( vous qui m'avez tuée). L'avem rencontrat per nos en parlar. « Quo es un policier classic, coma sovent d'apres una istòria vertadiera que se passa dins una clinica, au jorn d'uei a Maraval . Lo commissari Darnaudguilhem, que coneissem desjà ( de legir « Sorne Trasluc » e « Las tòrnas de Giraudon ») e son equipa de fodinaires an de que migrar. Lo medecin Cabanel, director de la clinica e l'anatòmòpatologista son trobats assassinats. Los inspectors troban lo pistolet du murtre rasis la tuairitz , mas surpresa , la femna es morta ela tanben, fuguet matrassada! Lo misteri s'espessit : qui l'a tuada e perqué ?Quo es ço qu'anem veire... » Coma de costuma, queu libre es plan ben documentat sur queu monde medicau que l'autor coneis tant bien e un còp de mai surprend lo legeire per son realisme e sa richessa de vocabulari. Comment l'auteur s'y prend-il ? « Escrire entau un libre me prend una annada. Comence d'escrire quante ai la fin. Per un policier, fau avançar emb rigor, far de la faussas dralhas, gardar la logica et mantener lo suspense. Mas, i a pas nonmas l'intringa policiera , los personatges an lor importança tanben : los personatges recurants, Le Goff, Riublandon, Masdelbòsc, mas tanben d'autres secondaris o importants. Fau de temps en temps botar una scena risolenta per destendre l'atmosfera, dins una istòria òrra entau ! Ai desjà la matiera per los dos propchans libres. »ço-ditz l'autor prolific.« On peut tout dire et tout écrire en occitan : policier, roman de gare, poésie, chroniques, contes... ». On peut aussi tout lire, commençons par celui-ci ! « V'autres que m'avetz tuada », disponible chez votre libraire ou chez IEO Novelum, 95 route de Bordeaux, 24430 Marsac sur l'Isle au prix de 15€ + frais de port 2,50€.(cf l'extrait sur notre blog).

    Denis Gilabert